Intenció Missionera-juliol

Intenció Missionera-juliol
.

dijous, 29 de desembre de 2016

El Roger i la Maria tornen...


I aquí, en un foc que serveix mig per cremar papers acumulats, mig per recrear un caliu tantes vegades viscut, ens acomiadem de Sabaneta. Maletes fetes i demà direm adéu a esta casa, aquest veïnat, aquest caliu de camp que tant ens ha captivat tot aquest temps.
Una pregunta mala de contestar: “cuando vuelven?” Una proposta repetida una i altra vegada i mala de rebutjar: pero lleven habichuelas pa’ la familia. Un desig constant i fàcil de desitjar: vayan con Dios y que el Señor les lleve a casa con felicidad.

Un esglai al pit. Un esglai quan vam penjar les fotos dels amics blancs en arribar i un esglai en arrancar les dels amics blancs i negres en marxar.

Un frase que vam llegir en un llibre xulíssim fa uns mesos “Palmeras en la nieve”, ressona dintre nostre: “las huellas de los que caminaron juntos, nunca, nunca se borran”. Tant de bo, no tan sols serveixi de consol, sinó que sigui veritat.


Una “memòria del cor”, que vam experimentar quan Micaela va oblidar-se de parlar castellà però ens buscava igual que sempre. Una memòria del cor, que volem mantindre fresca, alegre, carinyosa i feliç en recordar tanta gent que ens ha regalat molt més que acollida i cafè. Santa, Evelin, Linda, Miranda, Saylin, Rino, Chichi, Alexander, Elias, Caonabo, Seiri, Miledy, Jara, Seni, Irda, Narcisa, Niover, Mevoy, …

Uns alumnes que escriuen cartes i uns ulls plorosos que les llegeixen. Un perdó, d’anada i de tornada, per les tantes vegades que uns i altres ens hem ofès sense voler en eixa convivència educativa, de vegades complexa.

Un últim aprenentatge. Dos alumnes anuncien que esta nit dormen a casa quan ja estan tots els llençols néts i les maletes a mig fer damunt del llit dels convidats. Fins a tres vegades ens ha passat un cas semblant els últims temps. Sens dubte, la tercera vegada hem sabut acollir infinitament millor que la primera. Però hem de seguir progressant. Tres anys tan sols serveixen per a fer un tastet de la gent senzilla, és tan el que ens queda per aprendre, …

Un mirar enrere i sentir un agraïment profund per haver pogut ser administradors de la vostra generositat. A les cases els queden els “camarotes”, a Aventura li queda la guagua i la biblioteca construïda i plena de llibres, a algú li queda la casa millorada, un altre va ser contractat durant un any com a profe de música, i molts altres petits projectes diaris que hem pogut dur a terme gràcies a la vostra generositat. Des del més profund, gràcies.
Un blog que ens ha obligat a reflexionar i a viure un poc més a poc. Que ens ha permès sentir que no tan sols érem dos, sinó que érem molts els que ens sentíem part d’aquesta aventura.

Un esforç per retenir en la memòria el sabor de l’arròs, del Cafè i dels “guanduls” en cada casa.
Una il·lusió gran de tornar a casa. D’abraçar als nostres. De començar de nou, en el cor més ple de noms.

Un arrencar la guagua, un silenci i voler, però no mirar enrere. Una última bola a les nostres estimades veïnetes de Sabaneta. El més difícil dels comiats, segurament.


Un agraïment a Déu pel que ens ha protegit en cada pujada i baixada a Aventura. Però sobretot, Gràcies bon Déu, per lo feliços que ens has deixat ser en esta terra i en esta gent. Marxem en el cor encongit, però què feliços hem sigut…

llista de vídeos de missions


Accedeix a la llista clicant el boto superior esquerra.

Novetats

/>


Guia Compartir la MIsión 2017




Missioners.cat


Curs d'estiu de Missionologia


Videos


Accedeix a la llista clicant el boto superior esquerra.