Germana
Roser Morera, missionera al Congo
«EI camí és llarg, però porta cap
al Pare», eren les paraules confiades de la germana Roser Morera, missionera
del Sagrat Cor de Jesús, poc abans de morir a Madrid, a la residència de
germanes malaltes de la seva província.
Roser
Morera Serdà havia nascut a Barcelona el 17 d'agost del 1938. Ingressà a la
Companyia Missionera del Sagrat Cor de Jesús i després d'un temps de preparació
a París, el 14 d'octubre 1967 va marxar al Congo; un país que va deixar per
darrera vegada, ja malalta, el juliol del 2014 després de gairebé 47 anys de
servei abnegat. Estigué a Kinshasa, a la parròquia de Sant Eloi i Sant Joan
Muzey. Juntament amb l'atenció pastoral també va treballar en l'escola
d'invidents.
Es va encarregar de la
construcció de la casa Zonal de N'Dolo. També estigué destinada a Mwilambongo, a
Koshimbanda.
Fou superiora regional tres
anys. EI 1987 fou destinada a Matshi. Dues religioses africanes de la
Companyia, Adelline i Marie Claire escriuen: «Érem joves d'entre 18 i 19 anys
quan el Senyor ens va fer desembarcar en un, sòl llunyà al costat del Llac
Matshi. Allí vam néixer a una nova família en la qual la germana Roser havia de
tenir un paper molt important com a acompanyant en els nostres inicis de vida missionera.
De seguida vam trobar en ella la figura d'una mare convincent que ens inspirava
una gran confiança i amor. I vam començar a anomenar-la "Mère nourricière",
és dir la mare-dida, la que ens guardava i ens guiava.
La seva tendresa maternal
fou indispensable per al nostre creixement humà, espiritual i com a religioses
de la Companyia Missionera.»
De retorn a Kinshasa va
treballar en el Centre minusvàlids i diabètics. La germana Roser era una
pedagoga entusiasta i tenia una gran capacitat de relació. S'interessava per
tot. La germana Elvira Bosch que va marxar amb ella la primera vegada al Congo declarava:
«Anava on veia que realment la
necessitaven, allí on podia ser útil, i posava ànima, vida i cor en allò que
feia.»
Roser Morera fou també des
del cor de l'Àfrica una fidel seguidora de Catalunya Cristiana. Ella i la seva
germana Maria, traspassada recentment, van participar del cinquantè pelegri- natge
a Terra Santa organitzat pels Amics de Catalunya Cristiana l'agost del 1996. En
una carta seva datada a Madrid el 25 de maig passat em deia: «Des de la meva limitació i malaltia us animo
a tot l'equip a continuar aquesta tasca magnífica d'evangelització de la nostra
terra. Mossèn Jaume, confio en la seva pregària més ara en què la fita
d'aquell Mar de Galilea que "avança en aigües profundes" el tinc, sembla,
molt a la vora.» Així ha estat.
En pau reposi.
Jaume Aymar i Ragolta
Director de «Catalunya Cristiana»
i Ràdio Estel
Director de «Catalunya Cristiana»
i Ràdio Estel
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada