Cuidant la creació

 

OMPRESS-MADRID (7-10-24) Les Missioneres Combonianes comparteixen el testimoni vocacional i missionera de la germana Eulàlia Capdevila. La germana conta com va nàixer la seua vocació que l'ha portat a predicar Jesús i, al mateix temps, intentar alleujar el dolor dels nostres germans.

M'anomeno Eulàlia, un nom que en grec significa 'la ben parlada'. Sóc natural de Barcelona. De la meva infància recordo les hores passades al costat dels meus germans i cosins entre fruiters i hortes. Érem agricultors i el meu amor al camp, a les plantes i als arbres va créixer de forma natural. La situació de la nostra família va fer que, des de ben petits, treballéssim la terra i al mercat per contribuir a l'economia familiar.

La meva mare era catequista i el meu pare havia estat missioner laic a l'Àfrica i ens contava moltes històries de quan ell va estar al Camerun. Fui creixent en aquest ambient en què les narracions sobre l'Àfrica i les de Jesús s'entrellaçaven de manera harmoniosa. En els meus anys d'adolescent, els telediaris van mostrar la terrible fúria que van patir Etiòpia i, més tard, altres països africans. Em preguntava com podia morir la gent mentre nosaltres teníem on cultivar i obtenir aliment. Vaig tenir per primera vegada el sentiment que el món era injust i que havia de fer alguna cosa. Més tard vaig entrar a l'Escola d'Enginyeria Agrícola pensant a ser útil un dia en algun lloc d'Àfrica, però la veritat és que encara no sabia per on tirar.

El 1997, juntament amb joves de la meva parròquia, vaig participar en la Jornada Mundial de la Joventut a París. Érem més d'un milió de joves i mai oblidaré la nit en què Joan Pau II ens va donar una catequesi sobre Joan 1, 38: 'Mestre, on vius? Veuen i veuràs'. Aquella nit vaig comprendre que si no confiava en la paraula de Jesús no arribaria enlloc. Calia llançar-se.

Conec les Missioneres Combonianes a través d'un Missioner Laic Combonià i a través dels mateixos Missioners Combonians. En els meus primers anys de formació poso fonaments sòlids al meu desig de donació als altres, sobretot als més desfavorits, sense oblidar que el seguiment de Jesús és un camí continu de creixement humà i espiritual.

La meva primera experiència missionera a Zàmbia em va emmotllar de tal manera que vaig 'beneïda'. Les meves paraules s'han quedat sempre curtes davant la generositat, l'acollida i la humanitat que experimento en aquest país. Allà visc la meva vocació missionera durant 12 anys.

Un moment important d'aquest període va ser quan vam començar la sensibilització de la població local sobre la cura de la creació, perquè la crema d'arbres per a la producció de carbó vegetal estava convertint la nostra zona en un desert. La iniciativa va començar de manera molt humil, però amb el suport del cap tradicional local, avui hi ha un centre anomenat Mother Earth (Mare Terra), que segueix sensibilitzant sobre la necessitat de cuidar i gestionar amb saviesa els recursos naturals. A més, acull diverses iniciatives de formació sobre agricultura orgànica, nutrició i altres pràctiques sostenibles, el funcionament de les quals assegura una comunitat internacional de germanes combonianes.

M'agrada pensar que experiències com aquestes han transformat la meva mentalitat i la meva espiritualitat, aquesta escola de vida i d'humanitat m'ha permès posar en relació tots els aspectes de la vida. Hem de predicar Jesús i, alhora, intentar alleujar el dolor dels nostres germans.

Després d'aquesta experiència he prestat el meu servei com a consellera a l'equip de la Direcció General durant 6 anys i ara estic a Madrid des d'on coordino els diferents grups de treball de les nostres províncies en un procés de canvi i de transformació. Tot això esperant poder tornar no gaire tard a Zàmbia".