Missioners, aire fresc d’Evangeli

És el miracle d’una «Església en sortida», d’una «Església hospital de campanya», d’una «Església en missió», que deixa de ser Església si no té ben clar que és essencialment missionera comunicant la misericòrdia

Recordo que quan era petit, aquests dies de mitjan octubre, un estol d’infants sortíem al carrer a «replegar pels xinets». Escampats pel poble, els recaptadors anàvem demanant almoina per enviar a les missions. No ens fèiem problema de res, ni ens feia cap vergonya parar la gent i, amb bona cara, demanar-los un gest de generositat. I la gent, tanmateix, era generosa. Després d’hores, tornàvem ben satisfets al col·legi, contents d’haver fet una obra bona.

M’impressionava molt aprendre coses que mai no havia sentit quan ens contaven de persones que havien deixat la seva terra i la seva família per anar a terres llunyanes. I, m’impressionava sobretot la valentia que tenien per voler anar a uns ambients tan diferents dels nostres, trobar-se amb una gent que no coneixien i parlar-los de Jesús. Sabíem, també —perquè ens ho explicaven—, que tot era molt arriscat i en certs moments els perillava la vida. Ens era familiar escoltar i dir que hi havia màrtirs.

Ara, quan la nostra societat occidental respira de forma tan diferent, em demano sovint si tots plegats hem perdut aquell ardor evangèlic que se’ns contagiava pel testimoni que ens arribava de les missions. Certament, és el miracle d’una «Església en sortida», d’una «Església hospital de campanya», d’una «Església en missió», que deixa de ser Església si no té ben clar que és essencialment missionera, i que el missatge fonamental que ha de comunicar és el de la misericòrdia.

El papa Francesc diu que «avui, en aquest “aneu” de Jesús hi ha presents els escenaris i els desafiaments sempre nous de la missió evangelitzadora de l’Església, i tots som cridats a aquesta nova “sortida” missionera. Cada cristià i cada comunitat discernirà quin és el camí que el Senyor li demana, però tots som invitats a acceptar aquesta crida: sortir de la pròpia comoditat i atrevir-se a arribar a totes les perifèries que necessiten la llum de l’Evangeli» (EG 20).

Sebastià Taltavull Anglada

Bisbe auxiliar de Barcelona

Administrador apostòlic de Mallorca