El temps passa volant mentre que la memòria històrica perd pistonada. L’oblit és un corc que rosega endins i d’amagat, malmena els testimonis més preuats i acaba fent-ne pols. Necessitem recordatoris puntuals, dates rodones i esdeveniments actualitzadors que ens despertin i sacsegin fort. Commemorem, ara, el 24 aniversari de l’assassinat martirial d’en Joaquim Vallmajó, Missioner d’Àfrica, a Rwanda, un 26 d’abril de 1994. Fa sis anys que es va publicar un llibretàs sobre el compromís de la seva vida, les nombroses cartes que va escriure i la visió profètica que tenia d’aquells esdeveniments tan descomunals que van patir. El llibre se’n diu “Àfrica al cor”. En Quim va deixar la pell i els ossos a Rwanda perquè va voler ser fidel al seu poble fins a l’extrem.
Els qui estem tocats pel mateix senderi i per la mateixa rauxa, no el volem oblidar, no el podrem oblidar mai perquè la seva petjada ens ha marcat la vida. Va ser la seva decisió inicial que em va arrossegar a mi a fer-me Missioner d’Àfrica. Va ser la seva relació propera i el seu esperit emprenedor, segellats amb el do de la seva vida, que van suscitar la creació del Grup d’Empordanesos i Empordaneses per la Solidaritat (GEES) a Figueres. Tots, junt amb molts altres, portem encara el DO d’en Quim i n’estem orgullosos. Les seves inquietuds han sigut les nostres, els seus compromisos i reptes ens han estimulat. Hem intentat ser generosos a l’hora de treballar perquè hi hagi més justícia i pau en el món, hem optat perquè la solidaritat amb els més pobres no sigui només una paraula bonica que ens empleni la boca. En Quim ens ha esbatanat les finestres d’un horitzó que convida a estimar millor la gent, tant d’aquí com d’arreu.
P. Josep Frigola
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada