Ja fa tres anys que vaig tornar de Níger. Deixant aquest país també vaig deixar “les àfriques”
conegudes i una quantitat innombrable de persones que estimo i m’estimen. - ‘I ara, ¿no les
enyores, no et vénen ganes de tornar-hi? ¿no trobes a faltar tot aquell món que ha marcat tant
la teva vida?’ Són preguntes que em fa la gent maca que corre pel carrer burxant amb la millor
intenció del món. – ‘Doncs no, no les trobo a faltar “les àfriques” on he viscut i conviscut.’
Primer, perquè ja tenia assumit que el dia arribaria i que el full de ruta programat s’anava
descabdellant sense treva. I després, amb la mà al cor, no puc pas dir que he deixat Àfrica quan
encara hi sóc de pensament, paraula i obra. Aquesta, crec, és la raó més de pes que tinc. No
passa dia que no rebi notícies escrites o respongui un missatge o em telefoni algú. L’esperit i el cor ja s’han avesat a alimentar-se dels bons records i de les amistats d’allà. Només queden esmorteïts i dolguts pels cruels esdeveniments que passen en aquelles zones actualment. Una altra cosa encara és l’Àfrica dels africans que hi ha per tot arreu a casa nostra amb problemes
complexes i difícils de solucionar.
Clica la Imatge
Clica la Imatge
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada